Anava conduint cap a casa, després de passar un horabaixa amb en Josep Vives, bon amic i col·lega de la ONG pollencina Arrels Marines. Mentre deixàvem enrere l’impressionant paisatge de la Tramuntana, els meus fills em van demanar: — Pare, per què sou dues ONG separades? Per què no feis feina plegats? Una observació justa i sensible de dos infants de deu i vuit anys. La meva resposta a aquests joves humans amb idees enginyoses va ser: —Treballam estretament junts des de fa anys. A la qual cosa varen contestar: —Per què no us deis Save the Arrels?!” M’encanta la puresa i honestedat dels pensaments dels infants, cosa que nosaltres, com a adults, hauríem d’esforçar-nos a recuperar. Com pot ser que dos petits infants hagin observat una necessitat vital que ha faltat durant anys al tercer sector? Què està impedint que les nostres comunitats i governs crear efectivament un canvi suficient per a fer front als monumentals problemes climàtics que tots afrontam avui? La col·laboració i la unitat són òbvies dins les ments joves i no condicionades, que encara no han estat programades. Ments que són instintivament capaces de pensar obertament i honesta Amb això en ment, Save the Med avança seguint tres pilars definitoris: El primer pilar és la col·laboració profunda. Tal com els meus fills van observar, la col·laboració és una acció que hem de dur a terme, però a un nivell molt més profund. La manera en què moltes col·laboracions s’executen avui en dia és merament superficial. Aquestes relacions superficials no tenen la força per durar ni per contribuir suficientment al canvi necessari. Segons la meva experiència, la col·laboració profunda proporciona els millors resultats una vegada que la confiança i el respecte han estat forjats entre les persones involucrades. Això duu temps. El segon pilar tracta sobre adoptar una visió holística. Per desgràcia, la major part del món ha esdevingut monocultural. La manera en què molts de nosaltres vivim no prioritza la biodiversitat, que és fonamental per a donar suport a sistemes vitals. Aquesta importància tampoc està reflectida en la manera en la qual el tercer sector prioritza o soluciona problemes mediambientals. La majoria de les autoanomenades solucions d’avui es converteixen en els problemes de demà, ja que no hem dominat l’habilitat de veure el panorama complet. Això ha de canviar. El tercer pilar és la participació de comunitats locals. Creim que aquest és l’enllaç absent en la regeneració de la Mediterrània. Durant dècades, la majoria de les grans ONG internacionals (també conegudes com a BINGO, de l’anglès Big International Non Governmental Organisations) que treballen en la regió mediterrània s’han centrat en processos que van de dalt a baix, és a dir, que només treballen amb governs per canviar polítiques, de manera que els darrers a assabentar-se són els ciutadans locals, que estan directament afectats per aquest canvi de política. Aquesta, en si mateixa, no és una acció negativa, però sí que exclou moviments socials locals i la participació de base, fet que condueix a mals resultats i a lleis que no necessàriament s’adopten sobre el terreny. Save the Med se centra actualment a integrar aquests tres pilars; col·laboració, visió holística i participació comunitària. I ho fa en els projectes increïbles que ja tenim en procés. El 2023 va ser un altre any fantàstic al comandament d’aquest bon vaixell que és la Fundació Save the Med. Esper que gaudiu de llegir aquest Informe anual i que vosaltres també hi trobeu inspiració. Manteniu-vos forts, centrats i units! - Brad Robertson, President, Fundació Save the Med